dilluns, 3 de maig del 2010

LAS AVENTURAS DE ALICIA EN EL PAÍS DE LAS MARAVILLAS

Autor: Lewis Caroll
Il.lustrador: Robert Ingpen
Editorial: Blume
Tema: Aventures fantàstiques

Sinopsi: En la orilla de un riachuelo, Alicia se aburre de escuchar a su hermana mayor leyendo la lección. En ese momento, Alicia ve un conejo blanco que lleva un chaleco y un gran reloj de bolsillo. Lo sigue y cae en su madriguera. Una vez llega al fondo de la misma, se encuentra en una gran sala con una pequeña puerta cerrada con llave. El picaporte de la puerta le sugiere que beba de una botella con la etiqueta "bébeme". Al beber, disminuye de tamaño. La llave para abrir la puerta se encuentra en lo alto de una mesa, que ella no puede alcanzar. Entonces come de una galleta en la que pone "cómeme", y aumenta hasta chocar su cabeza con el techo de la enorme sala. Comienza a llorar, sus lágrimas inundan la habitación. El picaporte señala que la botella "bébame" todavía tiene algo de líquido dentro, por lo que termina la última gota. Pero ésta vez disminuye tanto que cae dentro de la botella. Tanto ella como la botella van a la deriva en su mar de lágrimas, y pasan a través del ojo de la cerradura del picaporte.
Una vez en tierra, ve cómo un pájaro Dodo lidera un grupo de animales en una inútil carrera para secarse. Después se topa con Tweedledum y Tweedledee, dos extraños gemelos que le cuentan la historia "La Morsa y el Carpíntero". Tras escabullirse de ellos, Alicia encuentra la casa del Conejo Blanco. Dentro de la casa, Alicia vuelve a comer de una galleta que la hace aumentar de tamaño hasta quedar atascada en la casa. Pero después de comer una zanahoria del jardín encoge hasta hacerse diminuta de nuevo. Tras esto, Alicia entra en un jardín donde las flores son de su misma altura e incluso hablan, para poco más tarde conocer a una misteriosa oruga que fuma y termina convirtiéndose en una mariposa. Tras volver a cambiar de tamaño una vez más, Alicia vuelve a su estatura normal después de comer de un hongo, del que guarda un pedazo en su bolsillo.
Poco después conoce al gato de Cheshire (gato Risón en Hispanoamérica), un gato con una sonrisa inquietante que puede desaparecer y reaparecer a voluntad, y la guia hasta la "fiesta de no cumpleaños" que están celebrando la Liebre de Marzo, el Sombrerero Loco y el Lirón. Alicia, cada vez más cansada de su rudeza y excentricidad, decide volver a casa, abandonando su búsqueda del conejo blanco. Pero se pierde en el bosque y entonces vuelve a aparecer el gato de Cheshire que le muestra un atajo.
En un jardín de setos con forma de laberinto, Alicia encuentra a unos naipes pintando unas rosas blancas de rojo. Entonces aparece el Conejo Blanco, que anuncia la llegada de la Reina de Corazones, el Rey de Corazones, y su ejército de naipes. Al enterarse de lo que están haciendo con las rosas, la reina pide que corten la cabeza a los naipes culpables. Ella invita a Alicia a un extraño juego de croquet en que los flamencos son utilizados como mazos, erizos como pelotas, y soldados de la baraja como arcos, pero este no era el juego original, sino que el participante hace que golpea el erizo y este salga rodando. Debido a las múltiples dificultades con el flamenco que le tocó Alicia, ésta golpea al erizo, y pierde. El gato de Cheshire juega una broma a la reina, que culpa a Alicia y ordena su ejecución. El Rey propone que Alicia sea sometida a juicio en su lugar. En el juicio, algunos conocidos de Alicia no son de ayuda para ella. El gato de Cheshire aparece y distrae la atención lo suficiente como para permitir que Alicia coma las porciones restantes de setas, lo que la hizo crecer a proporciones gigantescas. Con este tamaño, Alicia regaña a la Reina aterrorizada por su comportamiento temerario, pero luego comienza retrocediendo a su tamaño normal muy pronto. Por orden de la reina de "¡Que le corten la cabeza!" todos los habitantes que Alicia había conocido en el País de las Maravillas la persiguen en una loca carrera.
Volviendo al picaporte de la puerta, le dice a Alicia que él todavía está cerrado y que ella ya está del otro lado. Mirando a través de la cerradura, Alicia se ve a sí misma durmiendo en el sobre árbol. Mientras la multitud se acerca, ella grita, "¡Alicia, despierta!" a ella misma que duerme, hasta que poco a poco despierta del sueño y oye la voz de su hermana, ésta le dice a Alicia que recite la lección, Alicia se acuerda de lo que le dijo la Oruga, pero su hermana no comprendía lo que Alicia hablaba, hasta que las dos regresan a casa para la hora del té, mientras que Alicia reflexiona sobre sus aventuras en el País de las Maravillas, dándose cuenta de que quizás la lógica y la razón exista para un propósito

Las aventuras de Alicia en el país de las maravillas (Alice's Adventures in Wonderland), a menudo abreviado como Alicia en el país de las maravillas. El cuento está lleno de alusiones satíricas a los amigos de Charles Lutwidge Dodgson (nombre real del autor), la educación inglesa y temas políticos de la época. El país de las maravillas que se describe en la historia es fundamentalmente creado a través de juegos con la lógica, de una forma tan especial, que la obra ha llegado a tener popularidad en los más variados ambientes, desde niños o matemáticos hasta psiconautas.


Personajes destacados:

El Sombrerero Loco no sólo es todo corazón sinó que sus cambios de humor se reflejan con enorme viveza en su cara y también en su atuendo.(en la obra de Carroll nunca se le llama así). La confusión probablemente proviene del hecho de que el Gato de Cheshire advierte a Alicia que el Sombrerero está loco, lo cual es confirmado por la conducta excéntrica del Sombrerero; y además el capítulo donde el Sombrerero aparece, se titula "Una merienda de locos". El Sombrerero aparece nuevamente en la secuela de la obra, llamada Alicia a través del espejo, bajo el nombre de Hatta, uno de los mensajeros del Rey Blanco.
El significado del 10/6 del sombrero es el precio del sombrero que es 10 chelines y 6 peniques. En la etiqueta del sombrero pone in this style 10/6 que quiere decir este modelo diez chelines y seis peniques.


Alicia ve un Conejo Blanco que lleva un chaleco y un reloj de cadena correteando por el suelo. Se abalanza sobre el animalito peludo y se cae por una madriguera de conejo que lleva al submundo, un lugar que ya visitó cuando era pequeña (y llamado País de las Maravillas)


El Conejo Blanco es el segundo personaje en aparecer en la obra, después de Alicia; se trata de un conejo de ojos rosados que usa chaqueta, chaleco y reloj de bolsillo con leontina, que pasa corriendo al lado de Alicia diciendo "¡Dios mío!¡Dios mío!¡Qué tarde voy a llegar!". Llena de curiosidad, Alicia lo sigue hasta su madriguera, que resulta ser un pasaje al País de las Maravillas. El Conejo aparece nuevamente en los últimos dos capítulos de la obra, como paje del Rey y la Reina de Corazones.
En la cultura popular, el Conejo Blanco se ha convertido en un símbolo, donde seguir al Conejo Blanco describe el acto de seguir a algo o a alguien ciegamente, y cuya persecución desemboca en aventuras y descubrimientos. Esta metáfora ha sido utilizada numerosas veces en la literatura, el teatro, el cine y la televisión.

Chessur el Gato de Cheshire es un gato atigrado que tiene la capacidad de aparecer y desaparecer a voluntad, entreteniendo a Alicia mediante conversaciones paradójicas de tintes filosóficos. Sin embargo, aparece para animar a Alicia cuando ésta se materializa en el campo de croquet de la Reina de Corazones y cuando la niña es condenada a muerte y el gato desconcierta a todos haciendo desaparecer su cuerpo pero haciendo visible su cabeza, mientras provoca una masiva discusión entre el Rey, la Reina y el verdugo acerca de si se puede decapitar a alguien que no tiene, de hecho, cuerpo.
Otra de sus características más singulares es que el Gato de Cheshire puede desaparecer gradualmente hasta que no queda nada más que su amplia sonrisa, haciendo notar a Alicia que muchas veces habrá podido ver a un gato sin sonrisa pero nunca a una sonrisa sin gato. Ésta ha sido la característica más recordada del gato: la mayoría de los lectores le recuerdan interpretando su acto de desaparición.

La Reina de Corazones es un monarca de muy mal genio, descrita por el mismo Carroll como "llena de furia ciega", rápida para sentenciar a la decapitación a quien ose ofenderla mínimamente. La Reina es un naipe de baraja inglesa, y es a menudo confundida con la Reina Roja de la secuela de la obra escrita por el mismo autor, A través del espejo y lo que Alicia encontró allí.





La Liebre de Marzo es el anfitrión de las Meriendas del Sombrerero Loco en su Casa de la Liebre. Es un personaje paranoico, nervioso bastante y chiflado y no deja de mover sus patas y sus orejas. Además es famoso por lanzar por el aire teteras y otros objetos.
Estar "loco como una liebre en Marzo" es una frase hecha usada en países de habla inglesa, especialmente en Gran Bretaña, derivada de la observación de la conducta de las liebres, género Lepus, durante su época de apareamiento. La frase puede ser extrapolada a la conducta de cualquier animal o persona que se comporta de la manera tan absurda e inexplicable como una "liebre en marzo".



La Reina Blanca cuando Alicia regresa al submundo la toma bajo su protección, a pesar de que los motivos no son totalmente altruistas.







La Lirona es una ratona bracuvona que viste pantalones de montar. Se niega a creer que el Conejo Blanco ha encontrado a la verdadera Alicia, la que puede ayudar a que el Submundo recupere su antiguo esplendor.


Tweedles Tweedeledee & Tweedledum son dos mellizos regordetes que siempre están discutiendo entre ellos y que utilizan un lenguaje que casi nadie entiende.


Bienvenidos/as al "País de las Maravillas"
Frases célebres de la película

* Alicia, llegas tarde, ¿lo sabías? traviesa.

* Solía tener el hábito de pensar en seis cosas imposibles para antes del desayuno.

* ¿En que se parecen un cuervo y un escritorio? ¡Abajo la sangre roja!

* ¿Por qué todo el mundo me dice lo que tengo que hacer? ¡No! este es mi sueño y yo lo gobernaré.

* Me gustas. Me gusta lo grande.

* Eso me temo... ¡Estás loco, majareta! Pero te diré un secreto: las mejores personas lo están.

* Bailabas la mejor deliranza de toda loquilandia.

* ¡Que le corten la cabeza!

* ¿Y quién eres tú?



Las otras Alicias



La Alicia de los directores Clyde Geronimi, Wilfred Jackson y Hamilton Luske.





La Alicia de dibujos animados de Walt Disney







diumenge, 18 d’abril del 2010

LES CRÒNIQUES DE NARNIA: EL LLEÓ, LA BRUIXA I L'ARMARI


Editorial: Destino
Tema: Aventures fantàstiques

Sinopsi: Narnia..., un món congelat..., una terra que espera ser alliberada.

Quatre nens descobreixen un armari que els serveix de porta d'accés a Narnia, un país congelat en un hivern etern i sense Nadal. Acomplint amb les velles profecíes, els nens -juntament amb el lleó Aslan- seran els encarregats d'alliberar al regne de la tirania de la Bruixa Blanca i recuperar l'estiu, la llum, l'alegria per a tots els habitants de Narnia.

Narnia, la terra on tot pot succeir.

L’armari a l’habitació
A El lleó, la burixa i l’armari, Lucy, jugant amb els seus germans a l’amagatall en un dia de molta pluja, va entrar a una habitació buscant un lloc on amagar-se, i el que va veure la va deixar: era un bonic armari antic construït amb la fusta d’un pomer caigut d’una altra època. Lucy va utilitzar aquell armari situat a la casa del vell professor Kirke tres cops per accedir a Narnia. Els seus germans Edmund, Susan y Peter, també l’utilitzen per viatjar entre un món i l’altre. Després de la aventura dels germans Pevensie, l’armari va deixar de ser una forma d’entrar a Narnia.
Aquest armari estava fet amb la fusta d’un pomer que va ser sembrat per Digory, el primer ésser humà que va entrar a Narnia, amb el cor d’una poma màgica d’or portada des de Narnia, que va servir per guarir a la seva mare. Per això l’armari sempre va guardar certa connexió amb el lloc d’on venia (o d’on venia la fusta).

Curiositats:
La major part de les edicions actuals ordenen els llibres segons la cronologia de la narració, quedant primer “El nebot del mag” (1955) [el qual explica la creació de Narnia], i seguint "El lleó, la bruixa i l’armari" (1950); "El cavall i el nen" (1954); "El Príncep Caspian" (1951); "La travessa del Viatger de l’Alba" (1952); "La cadira de plata" (1953); y "La darrera batalla" (1956).

Aquest ordre respon a una carta que Lewis va rebre en 1957 remesa per un nen nord-americana: Laurence Krieg. En ella, el nen li comentava la discussió que mantenia amb la seva mare sobre el millor mètode de lectura de "Les cròniques de Narnia". Segon la mare, s’havia de respectar l’ordre de publicació però, Laurence era més partidari de fer-lo segons la cronologia dels fets narrats. Lewis li va respondre en una altra carta, argumentant:

"Crec que estic més d’acord amb el teu ordre de lectura que el de la teva mare. La sèrie no va ser plantejada des d’un principi com ella pensa. Quan vaig escriure El lleó, la bruixa i l’armari mai vaig pensar que escriuria més. Després vaig escriure El príncep Caspian como una continuació, i vaig continuar sense creure que faria més llibres. I quan vaig acabar La travessa del Viatger de l’Alba, estava convençut de que seria el últim. Però em vaig adonar que estava equivocat. Tal vegada no importi massa en quin ordre sigui llegit. De fet, no estic del tot segur que els altres llibres fossin escrits en el mateix ordre en que van ser publicats”.
La carta va ser usada pel fillastre de Lewis, Douglas Gresham, per suggerir a Harper Collins una altra ordenació. Des de aleshores, les diferents editorials van començar a nombrar-los d’aquesta manera, tradició que encara es manté en l’actualitat.
No obstant això, existeixen altres que reivindiquen la lectura segons la seva publicació, al perdre’s algunes sorpreses com l’origen de l’emblemàtica farola que rep als protagonistes a El lleó, la bruixa i l’armari i que és revelat a El nebot del mag.

dimecres, 31 de març del 2010

PETER PAN I WENDY

Autor: James Barrie
Editorial:
Blume
Tema: Aventures fantasioses

Sinopsi: Peter es representat com un nen petit que es nega a créixer i que habita –juntament amb un grup format per nens de la mateixa edat que ell, i que són anomenats "Els nens perduts"-, al país de "Nunca Jamás", una illa on conviuen tant pirates com fades i sirenes, i on Peter Pan viu nombroses aventures fantàstics durant tota la eternitat.

Tant a la novel·la com a l’obra de teatre, Peter convida a la nena Wendy Darling al “País de Nunca Jamás” perquè sigui la mare de la seva panda del els nens perduts. Els seus germans John i Michael també l’acompanyen a la seva màgica aventura.
Durant la història es presenten diverses i nombroses anècdotes fabuloses, una de les quals quan la fada
“Campanilla” gairebé mor a l’ingerir verí, i una confrontació amb l’enemic directe de Peter, el pirata “Capitán Garfio” .
Finalment, Wendy decideix que el seu espai per viure es troba a la seva llar al costat dels seus pares i és per això que porta als seus germans de tornada a Londres, mentrestant Peter Pan es queda a “Nunca Jamás”, fent la promesa a la seva companya de jocs que tornarà més vegdes a visitar-la.

La inspiració del personatge

La figura de Peter Pan està inspirada en Peter Llewelyn Davies, el mitjà dels germans Llewelyn Davies. La família Llewelyn Davies era amiga de James Barrie, qui desenvolupà la idea para Peter Pan y Mai Més a partir de la seva estança i amistat amb els fill dels Davies. Sovint representava amb ells petites obres de teatre, i participava activament en els seus jocs infantils.


La síndrome de Peter Pan

La síndrome de Peter Pan s’ha convertit en un terme psiquiàtric utilitzat per descriure a l’adult que té por de les obligacions i compromisos i que es nega a actuar d’acord a la seva edat.
El psicòleg Antoni Bolinches ha escrit un llibre que parla del tema.

Peter Pan és un entranyable personatge que mai no va existir, però el seu perfil de jove immadur que no vol créixer cada vegada és més present a la nostra societat. ¿Quines són les causes que han provocat la proliferació de tants homes amb por al compromís que es neguen a evolucionar i a comportar-se com a adults? ¿Què pot fer el mateix home Peter Pan per deixar de ser-ho?

Missatge pels homes del futur i el futur dels homes
"No podem aturar el temps ni podem evitar l’envelliment, però sí podem escollir el que fem durant el nostre viatge per la vida. Podem aprofitar-lo per aprendre de les coses que ens passen o podem viure com si el temps no passés. Si escollim el primer camí tenim moltes possibilitats de convertir-nos en adults madurs i autorealitzats. Però si escollim el segon és molt probable que acabem convertits en homes desorientats que, per por al Present i l’Ara, correm el risc de romandre per sempre en el País de Mai Més. Ara toca decidir cap a on preferim volar".
Antoni Bolinches


Curiositats

La senyora Llewelyn Daves va morir uns pocs anys després que el seu marit. Barrie fou anomenat tutor dels fills d’aquests i els va adoptar, encara que no legalment.

Als jardins de Kenisgton de Londres hi ha una escultura del personatge tocant la flauta. És obra de George Frampton.

El cantant Michael Jackson es considerava un fanàtic de Peter Pan construint a la seva llar un lloc anomenat “Neverland”, molt semblant al País de Mai Més.

La pel•lícula de 1991 de Steven Spielberg "Hook" és sobre Peter Pan quan és adult (representat por Robin Williams) que és persuadit per tornar al país de Mai Més per Campaneta (Julia Roberts) per lluita contra el Capità Garfi (Dustin Hoffman) que havia segrestat als seus fills. Aquest paper estava destinat originalment per a el cantant Michael Jackson, ja que Michael era amic de Steven, Però quan Michael va llegir el llibretó es va desil•lusionar per complert que el seu ídol es fes gran i oblidés qui era. Michael va refusar el paper i li van donar a Robert Williams. Després Steven va declarar "Aquest paper va ser creat per a Michael, sens dubte, Michael és com Peter Pan”



L'illa de Peter Panhttp://www.blume.net/carrito/prensa/pdf/N6043-1.pdf
http://www.blume.net/carrito/prensa/pdf/N6043-2.pdf

diumenge, 14 de març del 2010

KIM


Autor: Rudyrad Kipling
Il·lustracions: Francisco Solé i Fuencisla del Amo
Editorial: Vicens Vives S.A.
Tema: Novel·la d'espionatge

Sinopsi: Kim és el diminutiu de Kimball O´Hara, el fill d’una mare anglesa que va morir durant el part i de pare irlandès al servei de Sa Graciosa Majestat. Crescut als carrers de Lahore amb un color de pell tant fosca que pocs el podrien considerar blanc, el jove Kim es converteix en el chela d’un monjo tibetà que busca un riu sagrat, el riu sant de la Fletxa. El vell lama desconeixedor del món, d'ànima pura i honesta que es contraposa a la de Kim, plena de prematura malícia. Junts emprenen el viatge de la recerca. Un viatge que ha dir veritat són molts: el de la iniciació d’ambdós en mons que desconeixen, el que porta de l’adolescència a la maduresa i que recorre un país submergit en múltiples guerres civils. Al final ningú és el que sembla. Durant el transcurs del viatge, Kim recorre l’Índia i participa com a espia en el famós “Gran Joc” que va enfrontar a Rússia i Gran Bretanya pel domini de l’Extrem Orient. Però, sobretot, Kim és el relat d’un viatge que resulta iniciàtic i que implica una separació notable de la pròpia ideologia de Kipling.
Aquesta entretinguda obra destaca no només per posar de manifest la càrrega de l’home blanc sinó també per evidenciar la notable simpatia cap a altres races o creences.


Versió tradicional del joc de Kim
Reuniu 10 o més objectes diversos (llapis, moneda, clip, mòbil, foulard, paper, cullereta, poma ....) i deixeu-los sobre una taula o a terra, sense que els participants vegin la preparació.
Els participants s’hi acosten i observen els objectes durant un minut, en total silenci.
Finalitzat el minut , qui porta el joc tapa els objectes amb un drap (o els participants se n’allunyen) i cada un escriu a una llista els objectes que ha memoritzat. Després es destapen els objectes hi cada participant comprova el seu grau d’observació i memorització.
Pot repetir-se, tot seguit o un altre dia, amb altres objectes i augmentant-ne el nombre.

L'Índia de Kipling


















Sobre Bombai va escriure:
Mare de les ciutats per a mi,
perquè al seu llindar hi vaig nàixer.
Entre les palmeres i la mar,
on esperen els vapors de l'extrem del món.


El mandala i el budisme
Mandala significa en sànscrit «roda del temps» o «roda de la vida». Al Mandala hi trobem representat el palau de cinc nivells on resideix la divinitat Kalachakra i la seva consort Vishvamata, que simbolitzen la compassió i la saviesa. S'hi representen també les altres 722 divinitats menors. Segons l'antiga tradició budista, aquest mandala conté tres únics i simultanis cercles en què se'ns mostra una completa visió cosmològica de l'univers, una descripció detallada de la natura humana i finalment un camí per assolir, mitjançant la reflexió, la saviesa i la compassió, el nirvana.




El Premi Nobel
En la primera dècada del segle XX, Kipling va viure el seu moment de màxima popularitat. En 1907 li va ser concedit el Premi Nobel de Literatura. Els premis Nobel havien estat establerts en 1901, i Kipling era el primer anglès a ser condecorat. La cerimònia de lliurament del premi es va dur a terme a Estocolm el 10 de desembre de 1910.

dissabte, 13 de març del 2010

MIQUEL STROGOFF

Autor: Jules Verne
Editorial:
Castellnou
Tema:
Aventures

Sinopsi:
explica les aventures d’un correu del tsar anomenat Miquel Strogoff, el qual, en plena invasió tàrtara, ha de travessar Sibèria i superar tota mena d’obstacles per acomplir una important missió secreta.
Strogoff surt de Moscou per iniciar l’arriscat viatge que el portarà fins a Irkustsk. Té l’ordre de lliurar una carta al Gran Duc, germà del tsar, i avisar-lo que la ciutat corre perill. Però un traïdor, Ivan Ogareff, intentarà impedir que arribi a la seva destinació…



Per força el correu del tsar ha de ser un home alt, vigorós, d’espatlles amples i pit robust. El seu cap poderós ha de tenir les característiques de la raça caucàsica. No pot ser d'una altra manera. Sobre el seu cap ondula una abundosa cabellera, de la qual s’escapen uns bucles per sota de la seva gorra moscovita quan cobreix el seu rostre, ordinàriament pàlid. La seva ment, únicament s’altera amb algun sotrac que li fa el cor. Per força ha de tenir el temperament d’home decidit, que sap adoptar ràpidament una resolució.No és el tipus d'home que es mossega les ungles en la incertesa, que es rasca les orelles davant el dubte i que ensopega davant d’indecisions. És el tipus d'home que quan camina ho fa amb gran seguretat. Això demostra la confiança i la gran força de voluntat del seu esperit. És per això que sap enganyar al seu rival fent-se passar per cec. Només un home d'aquestes característiques és capaç de fer-ho.



Webs dedicades a l'autor:






Segueix totes les rutes de les novel·les de l'autor

diumenge, 7 de març del 2010

L'ILLA DEL TRESOR

Autor: Robert Louis Stevenson
Editorial: Edebé
Tema:Aventures

Sinopsi: El protagonista de 'L'illa del tresor' és Jim Hawkins, fill dels propietaris de l'hostal Almirall Benbow, situat arran de mar, no gaire lluny de Bristol (Anglaterra). D'una manera que ara no fa al cas, el jove Jim aconseguirà el mapa del tresor del capità Flint, un antic bucaner amb fama de sanguinari. El fet portarà a organitzar un viatge per a anar a cercar-lo, i en Jim hi prendrà part en qualitat de grumet. El viatge a bord de la goleta Hispaniola no presentarà dificultats. Aquestes arribaran per un altre camí: el motí d'una part de la tripulació. La valentia, l’amistat i també la bona sort faran possible que Jim i els seus companys acabin descobrint el tresor, desemmascarant i vencent els sanguinaris pirates.
Stevenson va dedicar L’illa del tresor al seu fill adoptiu Samuel. Potser per aquest motiu, el narrador del llibre és Jim, un noi tant jove com el mateix Samuel.


Curiositats sobre la novel·la
Una tarda d’agost de 1881, R.L. Stevenson i Lloyd Osbourne, el seu filastre de 12 anys, van dibuixar un mapa d’una illa llunyana. Stevenson va posar tres creus sobre el dibuix i la va anomenar “L’illa de l’Esquelet”. Damunt del mapa va escriure “L’Illa del Tresor”. Al dia següent, Stevenson va començar a escriure una historia anomenada “El cuiner del mar”, el principi del que després seria la més famosa historia de pirates, L’illa del tresor.

Pel personatge de John Silver “el Llarg” es va inspirar en un amic al que adorava. Li va treure les millor qualitats i només va deixar la seva fortalesa, el coratge, la rapidesa mental i la seva afabilitat.


L'illa d'Stevenson

EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL

Autor: J. D. Salinger
Editorial: la butxaca
Tema: Aventures

Sinòpsi: La novel•la explica el retorn d'amagat d'un adolescent, Holden Caulfield, des de l'internat de Pencey, d'on ha estat expulsat, fins a Nova York, on viu la seva família. Els seus pares no saben que ha estat expulsat ni molt menys que ha tornat a la ciutat. Holden és un jove amb greus problemes de relació i algun tret psicòtic, cosa que serveix a l'autor per mostrar l'angoixa dels adolescents inadaptats. La narració s'allarga durant els tres dies en què el protagonista posa de manifest la seva aversió per les convencions socials i per tot tipus de relació amb els companys i antics coneguts, als quals considera uns hipòcrites. Només s'escapa d'aquesta caracterització la seva germana Phoebe, a qui estima de veritat i que representa la innocència de la infantesa, així com Allie, un altre germà que va morir de leucèmia, a qui recorda positivament i amb qui té unes breus converses que mostren el seu malestar psíquic. Al final, la novel•la no és més que la redacció que el psiquiatra li ha demanat que faci d'aquests dies i que ell demana que tinguem en secret.
Quan es va publicar aquesta obra va aixecar molta controvèrsia per l'ús de paraulotes i pel retrat que fa de la sexualitat i de l'angoixa del protagonista. Amb tot, ha estat una obra que tingut una gran influència en la narrativa posterior.

Les peripècies de l’adolescent Holden Cauldfield en una Nova York que es recupera de la guerra van influenciar en les successives generacions de tot el món. En la seva confessió sincera i sense censura, no molt lluny de la visió dolça de l’adolescència que va imperar, Holden ens desvetlla la realitat d’un adolescent enfrontat al fracàs escolar, a les rígides normes d’una família tradicional, de l’experiència de la sexualitat més enllà del desig.

"Salinger va subratllar que estava en aquest món, però no era part d'ell"