diumenge, 18 d’abril del 2010

LES CRÒNIQUES DE NARNIA: EL LLEÓ, LA BRUIXA I L'ARMARI


Editorial: Destino
Tema: Aventures fantàstiques

Sinopsi: Narnia..., un món congelat..., una terra que espera ser alliberada.

Quatre nens descobreixen un armari que els serveix de porta d'accés a Narnia, un país congelat en un hivern etern i sense Nadal. Acomplint amb les velles profecíes, els nens -juntament amb el lleó Aslan- seran els encarregats d'alliberar al regne de la tirania de la Bruixa Blanca i recuperar l'estiu, la llum, l'alegria per a tots els habitants de Narnia.

Narnia, la terra on tot pot succeir.

L’armari a l’habitació
A El lleó, la burixa i l’armari, Lucy, jugant amb els seus germans a l’amagatall en un dia de molta pluja, va entrar a una habitació buscant un lloc on amagar-se, i el que va veure la va deixar: era un bonic armari antic construït amb la fusta d’un pomer caigut d’una altra època. Lucy va utilitzar aquell armari situat a la casa del vell professor Kirke tres cops per accedir a Narnia. Els seus germans Edmund, Susan y Peter, també l’utilitzen per viatjar entre un món i l’altre. Després de la aventura dels germans Pevensie, l’armari va deixar de ser una forma d’entrar a Narnia.
Aquest armari estava fet amb la fusta d’un pomer que va ser sembrat per Digory, el primer ésser humà que va entrar a Narnia, amb el cor d’una poma màgica d’or portada des de Narnia, que va servir per guarir a la seva mare. Per això l’armari sempre va guardar certa connexió amb el lloc d’on venia (o d’on venia la fusta).

Curiositats:
La major part de les edicions actuals ordenen els llibres segons la cronologia de la narració, quedant primer “El nebot del mag” (1955) [el qual explica la creació de Narnia], i seguint "El lleó, la bruixa i l’armari" (1950); "El cavall i el nen" (1954); "El Príncep Caspian" (1951); "La travessa del Viatger de l’Alba" (1952); "La cadira de plata" (1953); y "La darrera batalla" (1956).

Aquest ordre respon a una carta que Lewis va rebre en 1957 remesa per un nen nord-americana: Laurence Krieg. En ella, el nen li comentava la discussió que mantenia amb la seva mare sobre el millor mètode de lectura de "Les cròniques de Narnia". Segon la mare, s’havia de respectar l’ordre de publicació però, Laurence era més partidari de fer-lo segons la cronologia dels fets narrats. Lewis li va respondre en una altra carta, argumentant:

"Crec que estic més d’acord amb el teu ordre de lectura que el de la teva mare. La sèrie no va ser plantejada des d’un principi com ella pensa. Quan vaig escriure El lleó, la bruixa i l’armari mai vaig pensar que escriuria més. Després vaig escriure El príncep Caspian como una continuació, i vaig continuar sense creure que faria més llibres. I quan vaig acabar La travessa del Viatger de l’Alba, estava convençut de que seria el últim. Però em vaig adonar que estava equivocat. Tal vegada no importi massa en quin ordre sigui llegit. De fet, no estic del tot segur que els altres llibres fossin escrits en el mateix ordre en que van ser publicats”.
La carta va ser usada pel fillastre de Lewis, Douglas Gresham, per suggerir a Harper Collins una altra ordenació. Des de aleshores, les diferents editorials van començar a nombrar-los d’aquesta manera, tradició que encara es manté en l’actualitat.
No obstant això, existeixen altres que reivindiquen la lectura segons la seva publicació, al perdre’s algunes sorpreses com l’origen de l’emblemàtica farola que rep als protagonistes a El lleó, la bruixa i l’armari i que és revelat a El nebot del mag.