PETER PAN I WENDY

Autor: James Barrie
Editorial: Blume

Tema: Aventures fantasioses

Sinopsi: Peter es representat com un nen petit que es nega a créixer i que habita –juntament amb un grup format per nens de la mateixa edat que ell, i que són anomenats "Els nens perduts"-, al país de "Nunca Jamás", una illa on conviuen tant pirates com fades i sirenes, i on Peter Pan viu nombroses aventures fantàstics durant tota la eternitat.

Tant a la novel·la com a l’obra de teatre, Peter convida a la nena Wendy Darling al “País de Nunca Jamás” perquè sigui la mare de la seva panda del els nens perduts. Els seus germans John i Michael també l’acompanyen a la seva màgica aventura.
Durant la història es presenten diverses i nombroses anècdotes fabuloses, una de les quals quan la fada “Campanilla” gairebé mor a l’ingerir verí, i una confrontació amb l’enemic directe de Peter, el pirata “Capitán Garfio” .
Finalment, Wendy decideix que el seu espai per viure es troba a la seva llar al costat dels seus pares i és per això que porta als seus germans de tornada a Londres, mentrestant Peter Pan es queda a “Nunca Jamás”, fent la promesa a la seva companya de jocs que tornarà més vegdes a visitar-la.

La inspiració del personatge

La figura de Peter Pan està inspirada en Peter Llewelyn Davies, el mitjà dels germans Llewelyn Davies. La família Llewelyn Davies era amiga de James Barrie, qui desenvolupà la idea para Peter Pan y Mai Més a partir de la seva estança i amistat amb els fill dels Davies. Sovint representava amb ells petites obres de teatre, i participava activament en els seus jocs infantils.

La síndrome de Peter Pan

La síndrome de Peter Pan s’ha convertit en un terme psiquiàtric utilitzat per descriure a l’adult que té por de les obligacions i compromisos i que es nega a actuar d’acord a la seva edat.

El psicòleg Antoni Bolinches ha escrit un llibre que parla del tema.

Peter Pan és un entranyable personatge que mai no va existir, però el seu perfil de jove immadur que no vol créixer cada vegada és més present a la nostra societat. ¿Quines són les causes que han provocat la proliferació de tants homes amb por al compromís que es neguen a evolucionar i a comportar-se com a adults? ¿Què pot fer el mateix home Peter Pan per deixar de ser-ho?

Missatge pels homes del futur i el futur dels homes
"No podem aturar el temps ni podem evitar l’envelliment, però sí podem escollir el que fem durant el nostre viatge per la vida. Podem aprofitar-lo per aprendre de les coses que ens passen o podem viure com si el temps no passés. Si escollim el primer camí tenim moltes possibilitats de convertir-nos en adults madurs i autorealitzats. Però si escollim el segon és molt probable que acabem convertits en homes desorientats que, per por al Present i l’Ara, correm el risc de romandre per sempre en el País de Mai Més. Ara toca decidir cap a on preferim volar".
Antoni Bolinches

Curiositats

La senyora Llewelyn Daves va morir uns pocs anys després que el seu marit. Barrie fou anomenat tutor dels fills d’aquests i els va adoptar, encara que no legalment.

Als jardins de Kenisgton de Londres hi ha una escultura del personatge tocant la flauta. És obra de George Frampton.

El cantant Michael Jackson es considerava un fanàtic de Peter Pan construint a la seva llar un lloc anomenat “Neverland”, molt semblant al País de Mai Més.

La pel•lícula de 1991 de Steven Spielberg "Hook" és sobre Peter Pan quan és adult (representat por Robin Williams) que és persuadit per tornar al país de Mai Més per Campaneta (Julia Roberts) per lluita contra el Capità Garfi (Dustin Hoffman) que havia segrestat als seus fills. Aquest paper estava destinat originalment per a el cantant Michael Jackson, ja que Michael era amic de Steven, Però quan Michael va llegir el llibretó es va desil•lusionar per complert que el seu ídol es fes gran i oblidés qui era. Michael va refusar el paper i li van donar a Robert Williams. Després Steven va declarar "Aquest paper va ser creat per a Michael, sens dubte, Michael és com Peter Pan”

L'illa de Peter Panhttp://www.blume.net/carrito/prensa/pdf/N6043-1.pdf
http://www.blume.net/carrito/prensa/pdf/N6043-2.pdf

KIM

Autor: Rudyrad Kipling
Il·lustracions: Francisco Solé i Fuencisla del Amo

Editorial: Vicens Vives S.A.
Tema: Novel·la d'espionatge

Sinopsi: Kim és el diminutiu de Kimball O´Hara, el fill d’una mare anglesa que va morir durant el part i de pare irlandès al servei de Sa Graciosa Majestat. Crescut als carrers de Lahore amb un color de pell tant fosca que pocs el podrien considerar blanc, el jove Kim es converteix en el chela d’un monjo tibetà que busca un riu sagrat, el riu sant de la Fletxa. El vell lama desconeixedor del món, d'ànima pura i honesta que es contraposa a la de Kim, plena de prematura malícia. Junts emprenen el viatge de la recerca. Un viatge que ha dir veritat són molts: el de la iniciació d’ambdós en mons que desconeixen, el que porta de l’adolescència a la maduresa i que recorre un país submergit en múltiples guerres civils. Al final ningú és el que sembla. Durant el transcurs del viatge, Kim recorre l’Índia i participa com a espia en el famós “Gran Joc” que va enfrontar a Rússia i Gran Bretanya pel domini de l’Extrem Orient. Però, sobretot, Kim és el relat d’un viatge que resulta iniciàtic i que implica una separació notable de la pròpia ideologia de Kipling.
Aquesta entretinguda obra destaca no només per posar de manifest la càrrega de l’home blanc sinó també per evidenciar la notable simpatia cap a altres races o creences.

Versió tradicional del joc de Kim
Reuniu 10 o més objectes diversos (llapis, moneda, clip, mòbil, foulard, paper, cullereta, poma ....) i deixeu-los sobre una taula o a terra, sense que els participants vegin la preparació.
Els participants s’hi acosten i observen els objectes durant un minut, en total silenci.
Finalitzat el minut , qui porta el joc tapa els objectes amb un drap (o els participants se n’allunyen) i cada un escriu a una llista els objectes que ha memoritzat. Després es destapen els objectes hi cada participant comprova el seu grau d’observació i memorització.
Pot repetir-se, tot seguit o un altre dia, amb altres objectes i augmentant-ne el nombre.

L'Índia de Kipling

Sobre Bombai va escriure:
Mare de les ciutats per a mi,

perquè al seu llindar hi vaig nàixer.

Entre les palmeres i la mar,

on esperen els vapors de l'extrem del món.

El mandala i el budisme

Mandala significa en sànscrit «roda del temps» o «roda de la vida». Al Mandala hi trobem representat el palau de cinc nivells on resideix la divinitat Kalachakra i la seva consort Vishvamata, que simbolitzen la compassió i la saviesa. S'hi representen també les altres 722 divinitats menors. Segons l'antiga tradició budista, aquest mandala conté tres únics i simultanis cercles en què se'ns mostra una completa visió cosmològica de l'univers, una descripció detallada de la natura humana i finalment un camí per assolir, mitjançant la reflexió, la saviesa i la compassió, el nirvana.

El Premi Nobel
En la primera dècada del segle XX, Kipling va viure el seu moment de màxima popularitat. En 1907 li va ser concedit el Premi Nobel de Literatura. Els premis Nobel havien estat establerts en 1901, i Kipling era el primer anglès a ser condecorat. La cerimònia de lliurament del premi es va dur a terme a Estocolm el 10 de desembre de 1910.

MIQUEL STROGOFF

Autor: Jules Verne
Editorial: Castellnou
Tema: Aventures

Sinopsi: explica les aventures d’un correu del tsar anomenat Miquel Strogoff, el qual, en plena invasió tàrtara, ha de travessar Sibèria i superar tota mena d’obstacles per acomplir una important missió secreta.
Strogoff surt de Moscou per iniciar l’arriscat viatge que el portarà fins a Irkustsk. Té l’ordre de lliurar una carta al Gran Duc, germà del tsar, i avisar-lo que la ciutat corre perill. Però un traïdor, Ivan Ogareff, intentarà impedir que arribi a la seva destinació…


Per força el correu del tsar ha de ser un home alt, vigorós, d’espatlles amples i pit robust. El seu cap poderós ha de tenir les característiques de la raça caucàsica. No pot ser d'una altra manera. Sobre el seu cap ondula una abundosa cabellera, de la qual s’escapen uns bucles per sota de la seva gorra moscovita quan cobreix el seu rostre, ordinàriament pàlid. La seva ment, únicament s’altera amb algun sotrac que li fa el cor. Per força ha de tenir el temperament d’home decidit, que sap adoptar ràpidament una resolució.No és el tipus d'home que es mossega les ungles en la incertesa, que es rasca les orelles davant el dubte i que ensopega davant d’indecisions. És el tipus d'home que quan camina ho fa amb gran seguretat. Això demostra la confiança i la gran força de voluntat del seu esperit. És per això que sap enganyar al seu rival fent-se passar per cec. Només un home d'aquestes característiques és capaç de fer-ho.

Webs dedicades a l'autor:






Segueix totes les rutes de les novel·les de l'autor

L'ILLA DEL TRESOR

Autor: Robert Louis Stevenson
Editorial: Edebé
Tema:Aventures

Sinopsi: El protagonista de 'L'illa del tresor' és Jim Hawkins, fill dels propietaris de l'hostal Almirall Benbow, situat arran de mar, no gaire lluny de Bristol (Anglaterra). D'una manera que ara no fa al cas, el jove Jim aconseguirà el mapa del tresor del capità Flint, un antic bucaner amb fama de sanguinari. El fet portarà a organitzar un viatge per a anar a cercar-lo, i en Jim hi prendrà part en qualitat de grumet. El viatge a bord de la goleta Hispaniola no presentarà dificultats. Aquestes arribaran per un altre camí: el motí d'una part de la tripulació. La valentia, l’amistat i també la bona sort faran possible que Jim i els seus companys acabin descobrint el tresor, desemmascarant i vencent els sanguinaris pirates.
Stevenson va dedicar L’illa del tresor al seu fill adoptiu Samuel. Potser per aquest motiu, el narrador del llibre és Jim, un noi tant jove com el mateix Samuel.

Curiositats sobre la novel·la

Una tarda d’agost de 1881, R.L. Stevenson i Lloyd Osbourne, el seu filastre de 12 anys, van dibuixar un mapa d’una illa llunyana. Stevenson va posar tres creus sobre el dibuix i la va anomenar “L’illa de l’Esquelet”. Damunt del mapa va escriure “L’Illa del Tresor”. Al dia següent, Stevenson va començar a escriure una historia anomenada “El cuiner del mar”, el principi del que després seria la més famosa historia de pirates, L’illa del tresor.

Pel personatge de John Silver “el Llarg” es va inspirar en un amic al que adorava. Li va treure les millor qualitats i només va deixar la seva fortalesa, el coratge, la rapidesa mental i la seva afabilitat.

L'illa d'Stevenson

EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL

Autor: J. D. Salinger
Editorial: la butxaca

Tema: Aventures

Sinòpsi: La novel•la explica el retorn d'amagat d'un adolescent, Holden Caulfield, des de l'internat de Pencey, d'on ha estat expulsat, fins a Nova York, on viu la seva família. Els seus pares no saben que ha estat expulsat ni molt menys que ha tornat a la ciutat. Holden és un jove amb greus problemes de relació i algun tret psicòtic, cosa que serveix a l'autor per mostrar l'angoixa dels adolescents inadaptats. La narració s'allarga durant els tres dies en què el protagonista posa de manifest la seva aversió per les convencions socials i per tot tipus de relació amb els companys i antics coneguts, als quals considera uns hipòcrites. Només s'escapa d'aquesta caracterització la seva germana Phoebe, a qui estima de veritat i que representa la innocència de la infantesa, així com Allie, un altre germà que va morir de leucèmia, a qui recorda positivament i amb qui té unes breus converses que mostren el seu malestar psíquic. Al final, la novel•la no és més que la redacció que el psiquiatra li ha demanat que faci d'aquests dies i que ell demana que tinguem en secret.
Quan es va publicar aquesta obra va aixecar molta controvèrsia per l'ús de paraulotes i pel retrat que fa de la sexualitat i de l'angoixa del protagonista. Amb tot, ha estat una obra que tingut una gran influència en la narrativa posterior.

Les peripècies de l’adolescent Holden Cauldfield en una Nova York que es recupera de la guerra van influenciar en les successives generacions de tot el món. En la seva confessió sincera i sense censura, no molt lluny de la visió dolça de l’adolescència que va imperar, Holden ens desvetlla la realitat d’un adolescent enfrontat al fracàs escolar, a les rígides normes d’una família tradicional, de l’experiència de la sexualitat més enllà del desig.

"Salinger va subratllar que estava en aquest món, però no era part d'ell"